facetweetgplus

Presentació

La creació de l’Editorial Andorra l’any 1967 es va fer amb la filosofia d’omplir un buit cultural i oferir la possibilitat d’un autèntic progrés en el sentit intel·lectual i cultural, una vegada assolit el progrés material que ja era evident. L’editorial es va inaugurar un dilluns 27 de novembre a la casa Guillemó d’Andorra la Vella, casa pairal de Bartomeu Rebés, que va començar aquesta empresa juntament amb l’editor barceloní Jaume Aymà i Mayol, procedent d’una nissaga d’impressors i editors, persones fidels a Catalunya i molt competents en les arts editorials. 

Coincidint amb aquesta primera etapa d’Editorial Andorra, que va durar del 1967 al 1977, a Catalunya hi va haver una gran activitat: es va fundar Edicions 62, que va començar a publicar en català des d’una perspectiva editorial moderna. Abans, des del 1944, any en què el franquisme va autoritzar la publicació de llibres en català, ja havien nascut l’Editorial Selecta, fundada per Josep M. Cruzet a partir de l’antiga Catalònia; Aymà, després soci de Bartomeu Rebés, que va començar a publicar el 1944; Barcino, que a partir de 1950 va recuperar els clàssics catalans; Moll, nascuda a Palma de Mallorca el 1954, i Proa, fundada el 1928 i que va ressorgir a l’exili a Perpinyà el 1951.

Editorial Andorra va començar amb molta empenta i va crear una sèrie de col·leccions en llengua catalana i castellana, aprofitant la posició geopolítica i geogràfica d’Andorra que, segons paraules dels dos editors el dia de la inauguració, era immillorable. L’editorial quedava oberta a tots els escriptors amb l’única condició que els oferissin obres de qualitat. Amb aquests criteris van treure el primer títol l’any 1967, que van presentar el dia de la inauguració: era una obra anglesa traduïda al català, Sant Francesc d’Assís de Gilbert K. Chesterton. Així van seguir fins a cinquanta-cinc títols, en un projecte molt ambiciós que va arribar a distribuir fins i tot a Amèrica. Del guatemaltenc Miguel Ángel Asturias, que va rebre el premi Nobel aquell any 1967, va publicar El senyor president, traduït al català per l’escriptor Ramon Folch i Camarasa.

Les primeres propostes de llibres es fan, també en paraules dels seus editors, per no desplaure el senyor bisbe, però amb la intenció de publicar, més endavant, obres més agosarades. Així, el 1970, Editorial Andorra havia publicat ja autors exiliats i compromesos de primer ordre com Rosa Chacel, Ramón J. Sender, Francisco Ayala a més del ja esmentat Max Aub, que de tota manera no van poder escapar de la censura que encara imperava, si bé suavitzada a partir de 1966, a l’Estat espanyol. De fet, l’obertura informativa i cultural no arribaria fins al 1974.

També va publicar llibres com La domesticació del sexe d’Octavi Fullat; propostes clarament progressistes com el llibre feminista de la Núria Pompeia, amb vinyetes que havien aparegut en una revista tan emblemàtica d’aquesta època com era Triunfo; la col·lecció Angélica, tot un best seller a França, i traduccions de clàssics com Els Miserables de Victor Hugo.

L’editorial comença a decaure l’any 1972. D’un tiratge de 2.000 exemplars de llibres en català i de 3.000 exemplars en castellà, el mínim perquè el preu de venda no resultés gaire car, no se n’aconseguia la venda total. A més, era un moment delicat econòmicament a Espanya, i això afectava el mercat del llibre. L’any 1972 es reestructura el negoci abans de començar el procés de liquidació. Disminueix la producció i s’aboca tot a la venda del fons.

Després d’aquesta aventura empresarial, Editorial Andorra va passar a ser una editorial petita, en una aposta clara de mecenatge que va durar vint anys, des del 1978 fins al 1997, any de la mort de Bartomeu Rebés, una persona humanista que no va dubtar davant la pregunta de l’editor i impressor Pagès de Lleida del motiu pel qual no posava més interès a vendre els llibres: «Els llibres, com el bon vi, com més anys passa més bons són». Aquesta afirmació, que sembla un mica frívola, transcrita en termes editorials moderns seria fer una aposta per un llibre atemporal que no passa de moda, que et permet tenir un bon fons.

Prova d’aquest criteri editorial és la publicació del primer llibre d’aquesta nova etapa, Pariatge d’Andorra, a cura de l’estudiós Joan Riera i Simó. Un altre llibre significatiu és Andorra. Història, institucions i costums (1987), de l’escriptora de Sant Julià Montserrat Palau i Martí.

D’aquesta època destaca el disseny i l’acurada presentació d’alguns dels llibres, que s’imprimien als obradors Filògraf del prestigiós impressor de Barcelona Ricard Giralt-Miracle. Bartomeu Rebés regalava aquests llibres als seus amics per les festes de Nadal, amb la felicitació corresponent.

Durant aquests vint anys va publicar una trentena de llibres d’autors andorrans com Joan Riera, David Mas, Esteve Albert, Manuel Anglada o Montserrat Palau, de temàtiques tan diverses com la presència del maquis a Andorra, un estudi sobre el barroc andorrà, un assaig lingüístic sobre les arrels d’Andorra o l’evolució del país a través del recorregut de diversos personatges de la seva família (la seva mare, Toneta Duran, els síndics Duran) i dels Areny-Plandolit. L’autor de molts d’aquests estudis va ser l’Esteve Albert, amb qui va mantenir sempre una relació d’editor i d’amic.

L’octubre de 1997, a 87 anys, va morir Bartomeu Rebés, havent deixat preparat l’últim llibre de l’Esteve Albert, Muntatges escènics II, prologat per Manuel Anglada. Amb aquest títol va acabar un període i en va començar un altre d’aquest llarg camí de l’Editorial Andorra.

A partir de 1999, l’editorial ha continuat vinculada a la família, amb la mateixa filosofia de ser una editorial petita, seriosa i independent, i amb una línia de complicitat amb el país. Hem creat la col·lecció Biblioteca d’Andorra, que inclou temes i autors andorrans, tant en el vessant de narrativa com en el d’història, i per a la qual hem recuperat com a anagrama l’ex-libris de Bartomeu Rebés, dissenyat per Sergi Mas el febrer de 1985 i on hi ha dibuixada la casa pairal dels Guillemó, seu de l’editorial i on va viure el seu fundador fins que va morir, i un violí, que era, juntament amb la fotografia, una de les aficions de Bartomeu Rebés.

Hem encetat dues col·leccions noves, la col·lecció Hedra de poesia i Els Contes de Sant Jordi, una col·laboració amb les biblioteques del país en què publiquem, il·lustrats, alguns dels relats guanyadors del Concurs infantil i juvenil de narrativa curta. Per a aquest any 2003 s’ha previst la sortida d’una nova col·lecció anomenada Poesia errant, de poesia d’arreu del món traduïda al català, en coedició amb Editorial Límits.

Amb el nou mil·lenni s'incorpora un nét de Bartomeu Rebés a l'editorial i li aporta més dinamisme i modernitat. Les col·leccions es redissenyen, s'impulsen notablement els dissenys i es capten nous valors literaris del país.

Editorial Andorra pretén continuar publicant llibres en català, en l’únic país en què aquesta llengua és oficial, i posant una atenció especial als temes relacionats amb Andorra i amb tota la serralada pirinenca.

Michel de Montaigne deia: «No viatjo sense llibres, ni en la pau ni en la guerra. Són la millor provisió que he trobat per a aquest viatge humà, i planyo extraordinàriament les persones de seny que no la tenen», i el filòsof Josep-Maria Terricabras hi afegeix que encara avui, en l’època de l’explosió audiovisual, els llibres ens acompanyen, ens distreuen i ens critiquen, ens animen, ens formen i ens transformen.

Compartim totalment aquestes paraules i desitgem que els llibres ens acompanyin en temps de pau. Ara que, desgraciadament, tornen a sonar tambors de guerra, demanem una vegada més la força de les paraules.

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Estigues al dia de totes les nostres activitats i novetats editorials

Contacte

  • Editorial Andorra
  • +376 802 925
  • +376 328 175

Carret de compra

 x 
Carret buit