Umbral, Francisco

francisco-umbral-copie6.jpg

Francisco Umbral, pseudònim de Francisco Pérez Martínez (Madrid, Espanya, 1932 – Boadilla del Monte, Madrid, 2007) va ser un periodista, novel·lista, biògraf i assagista espanyol.

Es va iniciar en el món periodístic amb els seus escrits a la revista Cisne, i el 1958 passà a formar part del diari El Norte de Castilla gràcies a la promoció de Miguel Delibes. Posteriorment va treballar a la ràdio La voz de León i als diaris Proa i El Diario de León.

El 1961 va marxar a Madrid com a corresponsal i freqüentà la tertúlia del Café Gijón, on va fer amistat amb Camilo José Cela, gràcies al qual publicà els seus primers llibres. En pocs anys es convertí, usant els pseudònims Jacobo Bernabéu i finalment Francisco Umbral, en un cronista i columnista de prestigi en revistes com La Estafeta Literaria, Mundo Hispánico (1970-1972), Ya, El Norte de Castilla, Por Favor, Siesta, Mercado Común, Bazaar (1974-1976), Interviú, La Vanguardia, etc., encara que fou conegut principalment per les seves columnes als diaris El País (1976-1988), Diario 16 i El Mundo. A El País va ser un dels cronistes que millor va saber descriure el moviment contracultural conegut amb el nom de la Movida madrileña. Alternà aquesta torrencial producció periodística amb una regular publicació de novel·les, biografies, cròniques i autobiografies testimonials.

La seva qualitat literària ha estat donada per la seva fecunditat creativa, la seva sensibilitat lingüística i l'extrema originalitat del seu estil, molt impressionista, de sintaxi molt desimbolta, metafòricament complex i abundant, flexible per als matisos més esquius de l'actualitat, abundant en neologismes i al·lusions intertextuals d'una exigent qualitat lírica i estètica.

Francisco Umbral va ser «un dels primers prosistes de la llengua espanyola del segle XX», segons Fernando Lázaro Carreter, i Miguel Delibes el qualificà, en el seu moment, com «l'escriptor més renovador i original de la prosa hispànica actual».

Entre els molts premis que ha rebut cal destacar-ne el Nadal de novel·la de 1975 per la seva obra Las ninfas; el Premi de la Crítica de narrativa en castellà per Leyenda del César Visionario el 1992; el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo de 1995, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1996; el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1997 pel conjunt de la seva obra i, finalment, el Premi Cervantes l'any 2000, màxim guardó de les lletres castellanes.

Editorial Andorra va publicar-li la novel·la Las europeas (1970).