Saperas, Miquel

miquel-saperas.jpg

Miquel Saperas i Auví (Barcelona, 4 de maig de 1898 — 21 de juny de 1978) va ser un escriptor amb nombroses facetes culturals, sempre compromès amb la literatura i la cultura catalanes. Poeta, assagista, crític d'art, conferenciant, musicòleg, bibliòfil, cronista i biògraf d'artistes i músics. El poeta va tenir una intervenció molt activa en la vida literària, cultural i musical barcelonina: Va ser president de la secció Arts i Lletres del Casal dels Lluïsos de Gràcia i el 1950 era secretari i cronista de l'Orfeó Català.

Assistent incondicional a les tertúlies literàries barcelonines, va començar la seva carrera literària amb divuit anys, el 1916, any en què va ser un dels autors premiats en els Jocs Florals organitzats a Reus. Qui el va descobrir com a poeta va ser el pintor Alfredo Opisso (que quaranta-cinc anys més tard il·lustraria el seu llibre Circ: poemes; Ed. Andorra 1967) en comentar l'aparició de la seva obra L'Espiga (1921). Va ser premi extraordinari als Jocs Florals de 1929 i en els de 1934 va rebre el Dolors Montserdà. A les dècades dels cinquanta i seixanta va ser membre del jurat en diversos certàmens literaris i jocs florals. La seva obra poètica sempre va aconseguir a La Vanguardia crítiques elogioses de Guillermo Fernández-Shaw, Arturo Llopis, Luis Valeri, Josep Tarín-Iglesias i, sobretot, de Miquel Dolç.

Alguns dels seus llibres més importants són: Breviari d'amor (1937), Cançons (1939), Carles de Viana (1938; Ed. Andorra 1968), Paisatges (1937), Pietat (1933) i Poemes d'Itàlia (1939). Vivencial i autobiogràfica, la seva poesia és un recorregut intimista, i extraordinàriament benèvol amb tots els protagonistes que recorren els seus llibres, per la seva pròpia experiència vital. En la seva obra apareix sempre en primer pla la biografia pròpia i la dels seus éssers més propers.

La poesia i la bibliofília van marcar tota la seva vida literària. A més d'adquirir totes les edicions de bibliofília en català, gairebé tot el que escrivia ho publicava en edicions de bibliòfil.

Als anys cinquanta incrementa la seva dedicació al periodisme amb col·laboracions a El Correo Catalàn, i a finals dels seixanta, a La Vanguardia i Diari de Barcelona. A través de les pàgines de La Vanguardia va exercir de cronista de la memòria cultural del seu temps; els seus articles periodístics tenien un llenguatge viu i àgil, amb descripcions precises de personatges, plens de detalls erudits, i ben documentats, amb un estil molt actual.

A més de Circ i Carles de Viana, Editorial Andorra li va publicar la biografia El mestre Enric Morera (1969).

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Estigues al dia de totes les nostres activitats i novetats editorials

Contacte

  • Editorial Andorra
  • +376 802 925
  • +376 328 175

Carret de compra

 x 
Carret buit