Rebés, Bartomeu

bartomeu-rebes.jpg

Bartomeu Rebés va néixer a la Seu d’Urgell l’any 1910 i va morir a Andorra la Vella el 1997.

El més petit dels fills de Bartomeu Rebés Arís de cal Calsot de Montellà de Cadí, banquer de la Seu d’Urgell i Antonieta Duran Espar, Toneta, pubilla de cal Guillemó d’Andorra. Estudià als “Hermanos” de la Seu d’Urgell i més tard Engenyieria Industrial a Barcelona, on no pogué acabar els estudis en esclatar la Guerra Civil espanyola.

Fou també aquesta guerra i els dramàtics esdeveniments de la Seu d’Urgell que els obligaren a fugir cap a Andorra, el 1936, amb la seva mare i altres dos germans encara vius. Ja no va se'n va moure: Hi residí fins la seva mort. Es casà al 1940 amb Neus d’Areny-Plandolit i Gassó amb qui tingué cinc fills. Fins el 1958 no se li atorgà la nacionalitat andorrana. 

El seu pas per la política activa va ser fugaç, va ser Cònsol menor (1968-1969) i conseller de comú d’Andorra la vella (1970-1971), en canvi, la seva activitat i influència en molts àmbits de la societat civil va ser tan enorme com discreta, fet aquest últim que ha contribuït a que continuï sent discretament valorada i reconeguda.

Des de l’urbanisme (Plaça Rebés, Plaça Guillemó, aquesta exemple excel·lent i únic de crear ciutat, l’Avinguda Meritxell) passant pel món de l’edició (Editorial Andorra) o fins al seu paper clau en diferents associacions culturals, esportives o filantròpiques, com a fundador, president o membre benefactor (Institut d’estudis musicals, Orfeó Andorrà, Futbol Club d’Andorra, Automòbil club d’Andorra, Sindicat d’Iniciativa, Rotary Club i un llarg etcètera).

Home somiador, senzill i culte, Bartomeu Rebés fou un mecenés generós per a molts intel·lectuals i artistes. Des de la seva discreció, sense pretendre-ho, ha estat al llarg de tota la seva vida un activista cultural. La seva passió per la fotografia i el seu treball continuat en aqust camp i els de la película i vídeo deixen un enorme fons gràfic de més de mig segle de la història de l’Andorra contemporània.

És autor d' Andorra, dels ulls al cor (Editorial Andorra, 1984), fotògraf de Presència mil·lenària Onzè centenari d'un llinatge andorrà de Joan Riera i de la Nadala 1889. Els Síndics Duran de l'Esteve Albert.