Fullat, Octavi

octavi-fullat.jpg

Octavi Fullat i Genís neix a l’Alforja, Baix Camp (1928). És un sacerdot escolapi i filòsof català. El 1961 es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Bofill i Bofill, aleshores catedràtic de Metafísica, que l’inicià en Plató, Sant Tomàs d’Aquino i Johann Eckart. Viatjà força, conegué Albert Camus i Jean-Paul Sartre, estudià amb Claude Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jules Vuillemin.

Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou catedràtic el 1986. El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica fins a incloure elements marxistes i freudians. S’especialitzà en tres línies: epistemologia de les ciències de l’educació, antropologia pedagògica i axiologia-teleologia de l’educació.

Ha impartit nombrosos cursos i conferències, i ha publicat articles i llibres centrats generalment en la filosofia de l’educació. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya (1989-1993), del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1994-1998) i representant de Catalunya a la Fundació de les Regions Europees per a la Recerca en Educació i en Formació (1991-1898). Des del 1995 forma part de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1994 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el premi Jaume Vicens Vives.

Algunes de les seves obres són: L’home i Déu (1961), La moral atea d’Albert Camus (1963), La pedagogia a la Unió Soviètica (1965), Educació i escola, dia rera dia (1973), Filosofías de la educación (1978), La universitat a trossos (1982), Diccionari filosòfic castellà-català / català-castellà (1984) (director), Filosofía de la educación: concepto y límites (1988), Paideusis. Antropologies pedagògiques actuals (1990), Antropología filosófica de la educación (1997), Filosofía de la educación (1999), Pedagogía existencialista y postmoderna (2002), La meva llibertat (2006).

Editorial Andorra li va publicar l'any 1969 La domesticació del sexe.