Druon, Maurice

maurice-druon.jpg

Escriptor francès (París, 23 de abril de 1918 - 14 de abril de 2009). Entre el 1937 i el 1939 estudià lletres i ciències polítiques a París.

Mobilitzat el 1940, combaté l’ocupació alemanya i el 1942 fugí de França seguint Charles de Gaulle. El 1943, amb el seu oncle Joseph Kessel, fou autor de la lletra del Chant des Partisans, que esdevingué l’himne de la Resistència francesa, de la qual fou un actiu membre. Després de la guerra emprengué una reeixida carrera literària iniciada amb La dernière brigade (1946), en la qual recreà la seva experiència bèl·lica.

Destacà, però, com a autor de novel·la històrica: el 1948 guanyà el premi Goncourt amb Les grandes familles, primer volum d’una sèrie, al qual seguiren La chute des corps (1950) i Rendez-vous aux enfers (1951); posteriorment publicà Rois maudits (1955-77), sobre els Valois, en set volums, Alexandre le Grand (1958), Les Mémoires de Zeus en dos volums: L’aube des dieux, (1963) i Les jours des hommes, (1967). Publicà també teatre, narracions i, especialment des dels anys seixanta, assaigs de caire polític i cultural.

Georges Pompidou el nomenà ministre de Cultura (1973-1974) i fou també diputat al parlament francès (1978-1981) i a l'europeu (1979-1980) pel RPR. Membre de l'Académie Française (1966), en fou secretari perpetu del 1985 al 1999.

Editorial Andorra publicà El Rey de hierro, La reina estranguladaLos venenos de la corona(tots l'any 1972).