Ayala, Francisco

francisco-ayala.jpg

Nascut el 16 de març de 1906 a Granada, a setze anys es trasllada a Madrid, on estudia Dret i Filosofia i Lletres, moment en què publica les seves primeres novel·les, Tragicomedia de un hombre sin espíritu i Historia de un amanecer. Col·labora habitualment a les revistes Revista de Occidente i Gaceta Literaria.

Resideix a Berlín entre 1929 i 1931, moment en què sorgeix el nazisme, i al seu retorn a Madrid es doctora en Dret a la Universitat de Madrid, d'on esdevé professor. És lletrat de les Corts Generals des de la proclamació de la Segona República Espanyola. Durant la guerra exerceix de funcionari del Ministeri d'Estat d'Espanya i, en caure la República, s'exilia a Buenos Aires, on passa deu anys treballant i col·laborant en la revista Sud i el diari La Nación.

Es trasllada a Puerto Rico i des d'aquesta illa als Estats Units, on imparteix classes de Literatura espanyola a les universitats de Princeton, Rutgers, Nova York i Chicago. El 1960 torna per primera vegada a Espanya, on retorna cada estiu fins a instal·lar-se definitivament a Madrid el 1976.

Continua la seva tasca d'escriptor, conferenciant i col·laborador de premsa, i el 1983 entra a formar part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Fins a una edat molt avançada continua escrivint amb plena lucidesa.

El 1983 fou guardonat amb el Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles per la seva obra Recuerdos y olvidos: 1. El exilio. El 1988 fou guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles pel conjunt de la seva obra; el 1991, amb el Premi Cervantes i, el 1998, amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres. Va morir a Madrid el 3 de novembre de 2009, a 103 anys.

La crítica ha dividit generalment la trajectòria narrativa de Francisco Ayala en dues etapes: l'anterior i la posterior a la Guerra Civil. En la primera etapa escriu històries que s'inscriuen en una línia narrativa tradicional, i s'endinsa en la prosa avantguardista, experimentant amb l'estil metafòric, la brillantor expressiva, la falta d'interès per l'anècdota i la fascinació pel món modern. En la segona etapa reflexiona sobre el passat a fi de conèixer amb més profunditat el present. En aquesta època presta més atenció a l'anàlisi de les passions i els comportaments dels personatges que a la crònica d'uns esdeveniments externs. Interessat en la degradació humana en un món sense valors, la ironia es converteix en el recurs central de bona part de les seves obres posteriors, denunciant la immoralitat i l'estupidesa del poder.

Algunes de les seves obres són Tragicomedia de un hombre sin espíritu (1925), Historia de un amanecer (1926), Cazador en el alba (1930), Los usurpadores (1949), La cabeza del cordero (1949), Muertes de perro (1958), El as de Bastos (1963), Cuentos (1966), Glorioso triunfo del príncipe Arjuna (1969), El hechizado y otros cuentos (1972), El jardín de las malicias (1988), De mis pasos en la tierra (1996) o Cuentos imaginarios (1999).

Editorial Andorra va publicar Los usurpadores l'any 1970.

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Estigues al dia de totes les nostres activitats i novetats editorials

Contacte

  • Editorial Andorra
  • +376 802 925
  • +376 328 175

Carret de compra

 x 
Carret buit