Villaró, Albert

albert-villaro2

L'Albert és un andorrà que va néixer a la Seu un dijous de Quaresma de l'any seixanta-quatre. Va estudiar a la cafeteria de la ja enderrocada facultat de Geografia i Història que hi havia a Pedralbes. Des de llavors ha fet moltes feines estranyes per guanyar-se la vida: dinamitzador de zones de muntanya, arqueòleg, arxiver i, des de fa un temps, gestor cultural. Hauria volgut ser músic de corda o capità de submarins, però ara ja és massa tard.

És articulista regular a la premsa des del 1991, amb col·laboracions setmanals al Diari d'Andorra. Ha publicat La selva moral (La Magrana. 1993), reeditada i ampliada per Editorial Andorra amb el títol La selva moral 2.0 (2013), Els quatre pilans (La Magrana, 1998), Les ànimes sordes (La Magrana. 2000), Obaga (La Magrana, 2003), traduïda al castellà i al francès.

L'any dels francs (Columna, premi Néstor Luján, 2003), Blau de Prússia (Columna, premi Carlemany, 2006), traduïda al castellà i a l'italià, La primera pràctica (Columna. 2010), Nova descripció del Principat i Valls d'Andorra (Editorial Andorra, 2011), traduïda al castellà, al francès i a l'anglès, L'escala del dolor (Columna, 2012), i Els ambaixadors (Destino, premi Josep Pla, 2014).

Ha escrit el llibret de l'òpera El somni de Carlemany, encarregada per la Fundació ONCA i musicada per Sergio Rendine.