| | 
| | NOVETAT
La selva moral 2.0
La primera edició de La selva moral, publicada l’any 1993, va significar el debut de l’Albert Villaró en el procel·lós món de la literatura catalana. Eren vint-i-dos retrats de gent de muntanya, entre absurds i surrealistes, però coberts amb un vernís amable i un lleugeríssim toc erudit. Ara, vint anys més tard, en publica una nova edició, corregida i ampliada amb quatre selves inèdites. |
Albert Villaró és un andorrà que va néixer a la Seu un dijous de Quaresma de l’any seixanta-quatre. Va estudiar a la cafeteria de la ja enderrocada facultat de Geografia i Història que hi havia a Pedralbes. Des de llavors ha fet moltes feines estranyes per guanyar-se la vida: dinamitzador de zones de muntanya, arqueòleg, arxiver i, des de fa un temps, gestor cultural. Hauria volgut ser músic de corda o capità de submarins, però ara ja és massa tard.
És articulista regular a la premsa des del 1991, amb col·laboracions setmanals al Diari d’Andorra. Ha publicat La selva moral (La Magrana, 1993), Els quatre pilans (La Magrana, 1998), Les ànimes sordes (La Magrana, 2000), Obaga (La Magrana, 2003), traduïda al castellà i al francès, L’any dels francs (Columna, premi Néstor Luján, 2003), Blau de Prússia (Columna, premi Carlemany, 2006), traduïda al castellà i a l’italià, La primera pràctica (Columna, 2010), Nova descripció del Principat i Valls d’Andorra (Editorial Andorra, 2011), traduïda al castellà, al francès i a l’anglès, i L’escala del dolor (Columna, 2012). Ha escrit el llibret de l’òpera El somni de Carlemany, encarregada per la Fundació ONCA i musicada per Sergio Rendine. |
| | 
| | NOVETAT
Nits Andorranes - La nova Andorra
A Nuits Andorranes, Isabelle Sandy hi canta Andorra, el seu país ideal de referència, però en aquest cas mitjançant el patiment de Joan Moles d’Encamp, accidentat i enamorat d’una immigrant espanyola que havia fugit d’una Catalunya en guerra.
Sandy reafirmava a La nova Andorra, la seva confiança envers aquest petit estat pirinenc, amenaçat pel pas dels segles vinents, convençuda que «el progrés no mataria Andorra, que el seu poble romandria, malgrat la fam dels grans, un infant lliure de la muntanya amb els seus propis costums, les seves lleis no escrites enlloc però respectades, les seves institucions i la seva fe». |
| Isabelle Sandy neix el 1884 a Cos, Arieja. Marxa a París amb vint-i-cinc anys i hi publica el seu primer recull de poesia. Colette l’introdueix a Le Matin i de seguida treballa també a altres diaris. El 1922 viatja a Andorra per escriure un article sobre els contrabandistes i sempre més mantindrà una relació estreta amb el Principat. Escriu tres obres sobre les Valls, Andorra ou les hommes d’airain (1923), Nuits andorranes (1938) i La nouvelle Andorra (1949). Isabelle Sandy és una escriptora prolífica d’articles, contes i novel·les que s’han traduït a diverses llengües. Mor el 1975 a Foix. |
|
|
